20.11.09

Y cuanto más nos dan,
*************màs fuertes nos hacemos.
*
*

19.11.09

ai, Jean Luc!


...vull entendre-ho però no puc!
*
*

1.11.09

Llàgrimes

Florència als nostres peus
*
*
Malgrat que tot vagi bé o aparentment bé, és com si un cop al mes hagués d'arribar a casa a les quatre de la matinada contenint-me les llàgrimes i amb la sensació de què res ja tornarà a ser com abans.
*

29.10.09

El efecto mariposa

Margarita holandesa
*

En el preciso instante en que me acercaba para fotografiar la margarita, ahuyenté -sin quererlo- una hermosa mariposa que reposaba, tranquila, sobre la dulce flor.

*

...


30.8.09

Pompidou



...

20.8.09

Le vide (II)



Vuelve la luna a estar
llena esta noche
¿Pero de qué?
*
...
*

12.8.09

Els centímetres de Lo.Li.Ta.

Cada vegada que veig un exemplar de Lolita, la curiositat em porta a llegir-ne les primeres pàgines i aquell mític començament.

Lolita, luz de mi vida, fuego de mis entrañas. Pecado mío, alma mía. Lo-li-ta: la punta de la lengua emprende un viaje de tres pasos desde el borde del paladar para apoyarse, en el tercero, en el borde de los dientes. Lo. Li. Ta. Era Lo, sencillamente Lo, por la mañana, un metro cuarenta y ocho de estatura con pies descalzos. Era Lola con pantalones. Era Dolly en la escuela. Era Dolores cuando firmaba. Pero en mis brazos era siempre Lolita.

Avui n'he fullejat una traducció catalana i m'ha semblat realment estranya. Era una traducció sense poesia, sense bellesa literària, sense màgia... amb frases tipus La punta de la llengua fa tres passets per anar a petar, al tercer, contra les dents o Es deia Lo, tot just Lo. Ara bé, el que més m'ha cridat l'atenció ha estat l'alçada de la Lolita. En la versió anglesa original fa four feet ten, que segons els meus càlculs són 147.3 centímetres. A la traducció castellana que sempre he llegit, parla de un metro y cuarenta y ocho centímetros. La traducció catalana, en canvi, hi afegeix dos o tres centímetres: un metre cinquanta, diu. La versió italiana s'acosta a l'original i fa referència al suo metro e quarantasette, tot i que recordo haver trobat una edició alternativa que parlava d'un metre i cinquanta-vuit centímetres. Per la seva banda, els francesos la fan una mica més baixta i la imaginen amb son mètre quarante-six. M'ha semblat curiós que cada llengua inventi una Lolita una miqueta diferent.
*
Avui reflexionava sobre les traduccions.
No m'importaria ser traductora.
*
...

8.8.09


Ah, c'était ça la vie!

...

1.8.09

Le vide (I): mi vida en una caja de cartón


Y va quedando vacío.
Y va quedando el vacío.
*

Un pedacito de falda. Un papel del Renoir de la peli Salvador. Un DIN-A4 con un Carpe Diem enorme escrito a mano. Las instrucciones de un test de embarazo. Jeroglíficos varios donde descifro: tretze petons (mínim) y allargar la nit al màxim. Otro papel del Renoir, esa vez de la peli Tropa de Élite. Dibujos varios en servilletas de bares. Un ets massa ESPECIAL. El emboltorio de un caramelo de fresa. Otro papel del Renoir, ahora de la peli AzulOscuroCasiNegro. Una multa de coche en fecha 02.09.08. Títulos de películas en más servilletas de bares. Un papelito con un sueño erótico. Una confesión dividida en mil pedacitos de papel.
*

Todo es efímero menos el recuerdo.
*

...
*


30.7.09

Nit estrellada


Qué importa que mi amor no pudiera guardarla.
La noche está estrellada y ella no está conmigo.
*

28.7.09

My sorted books


Deseo
amanecer contigo
las mil y una noches
por donde una vez caminamos.
Florencia,
Barcelona.
Y decirte alguna estupidez, por ejemplo, te quiero.
Deseo vivir
nuesta POESÍA en el tiempo.

* Copiant a Nina Katchaourian

*

22.7.09

¿How can I do?


*
Help.
I'm lost.
...

11.7.09

Diventando

¿Sei una viaggiatrice?

*


*


Irvine Welsh, Henry Miller, William Burroughs, John Fante, Charles Bukowski, Jack Kerouac...


*

15.6.09

Totalement, tendrement, tragiquement.

Et mes seins, tu les aimes?
Oui, énormément …
Qu’est-ce que tu préfères?
Mes seins ou la pointe de mes seins?
Je sais pas. C’est pareil .
[...]
Tout ? Ma bouche, mes yeux, mon nez, mes oreilles?
Oui, tout.
Donc tu m’aimes totalement.
Oui. Je t’aime totalement, tendrement, tragiquement.

*



7.6.09

Control + Z

Cuando Gregorio Samsa se despertó una mañana después de un sueño intranquilo, se encontró sobre su cama convertido en un monstruoso insecto.
*
Franz Kafka

¿És això, oi?

Ara faria un Control + Z (deshacer) i tornaria a les onze del vespre d'aquell 26 de maig, al lloc de la fotografia. Un altre cop. I un altre... Sense haver patit la metamorfosi, aquesta vegada.

*

22.5.09

Sogni di primavera


:*
*

15.5.09

Desiderio


Es tu color. La franqueza, la belleza. ¿El fuego?
Lo es todo. Aunque ahora se desvanezca y se incendie.

(la semana)

Papillon. Dulce sorpresa y amarga torpeza.
Te invento. Como siempre, te invento.
Y suena More than words. Pero sólo eres tú.
Cabellos rubios. La misma tonalidad. ¿Recuerdas?

Y ciudades y Sylvias en debate.
Y beber cigarrillos y fumar cafés.
Y un abrazo. ESE abrazo. ¿No lo notaste? (no, seguro)
Y tus palabras que me enamoran literariamente.

***********************************Que no literalmente.

(la semana)

Serás mi objetivo de amor.


Apáticamente, pienso en tiempos no apáticos. Y escribo.
Sociedad. Saciedad. Suciedad.
Y nada más.
¡Cambio!


*

9.5.09

desconeguts

*********************************Un chico en una ciudad mira a una chica. Y después a otra. Y a otra...
*
En la ciudad de Sylvia
*
La imatge d'un desconegut que se'ns creua i ens captiva pot anar molt més enllà d'un fetitxe eròtic. Sovint, pot arribar a ser també una metàfora del destí i de la casualitat. A vegades, tot depèn del segon exacte en què el tramvia s'atura... o de la brillantor del sol que fa que tombem al cap i distingim un rostre especial d'entre tota la resta. D'una banda, fa certa por pensar en la responsabilitat que se'ns adjudica a cada segon però, de l'altra, ¿no resulta esplèndid contemplar la possbilitat que a cada moment poguem estar fent alguna cosa que ens pugui portar a una conseqüència extraordinària? Precisament és la màgia de la tensió entre allò aleatori i allò alterable. ¿Fins a quin punt podem controlar l'"atzar"?
*
Va, confessem-ho. ¿Quantes noies voldríem ser mirades per Ell? ¿Quantes noies ho hauran estat i no se n'hauran adonat? Seguiré els seus passos. Aquest petit observador no m'ha deixat indiferent.
*
...
*

29.4.09

Al desnudo


Que yo te quiera se me antoja ahora repentinamente algo inverosímil. Pero quizá sea esa precisamente la razón. Eres una persona inverosímil, Eva, y yo también. Eso tenemos en común. Junto con el desprecio por la Humanidad, incapacidad para amar y ser amados e insaciable ambición y talento. Nos merecemos el uno al otro…
*
Eva al desnudo

23.4.09

Sexperiències


Ella también se sorprende; ¿por qué se habrá ruborizado? ¿Por vergüenza de prestar demasiada atención a ese hombre? ¡Pero si la atención que le presta no es sino una insignificante curiosidad!
*
Milan Kundera

8.4.09

allò de sempre


El 4J no importava res.
¿Per què ara sí?
*
Estoy aquí, voy allí, ¿vienes?
*
...
*

5.4.09

De prínceps blaus



Esperaba a mi príncipe azul pero nunca llegaba. Los príncipes azules no existen- decían unos. Los príncipes azules destiñen- decían otros. El que tenga que ser para tí, tuyo será- decía mi madre. Mientras, las películas y los cuentos estaban repletos de príncipes maravillosos. Y yo continuaba esperando...Y aparecían príncipes y más príncipes... Pero ninguno era azul y ninguno me daba la felicidad. Así que un buen día dejé de esperar. No necesito un príncipe- me dije. Y entonces ocurrió algo mágico. Mi corazón comenzó a llenarse y a expandirse, ¡parecía tener alas! Y de repente me dí cuenta de que todo este tiempo el amor había estado dentro de mí... Y yo no lo había visto porque estaba "esperando". En aquel preciso instante me enamoré de mí misma. ¡Y luego apareciste tú! Y tú no eras azul, ni perfecto, ni eras verde, ni amarillo, ni rojo... ¡Eras de todos los colores! ¡Eras maravillosamente imperfecto! ¡Eras de carne y hueso! Y no me dabas la felicidad, sino que multiplicabas la que yo sentía. Y eras tierno, y dulce y me llamabas princesa. Y yo me sentía la princesa más afortunada del mundo, de la tierra y del universo porque, finalmente ¡había encontrado a mi príncipe!

Teresa Giménez