Cada vegada que veig un exemplar de Lolita, la curiositat em porta a llegir-ne les primeres pàgines i aquell mític començament. Lolita, luz de mi vida, fuego de mis entrañas. Pecado mío, alma mía. Lo-li-ta: la punta de la lengua emprende un viaje de tres pasos desde el borde del paladar para apoyarse, en el tercero, en el borde de los dientes. Lo. Li. Ta. Era Lo, sencillamente Lo, por la mañana, un metro cuarenta y ocho de estatura con pies descalzos. Era Lola con pantalones. Era Dolly en la escuela. Era Dolores cuando firmaba. Pero en mis brazos era siempre Lolita.
Avui n'he fullejat una traducció catalana i m'ha semblat realment estranya. Era una traducció sense poesia, sense bellesa literària, sense màgia... amb frases tipus La punta de la llengua fa tres passets per anar a petar, al tercer, contra les dents o Es deia Lo, tot just Lo. Ara bé, el que més m'ha cridat l'atenció ha estat l'alçada de la Lolita. En la versió anglesa original fa four feet ten, que segons els meus càlculs són 147.3 centímetres. A la traducció castellana que sempre he llegit, parla de un metro y cuarenta y ocho centímetros. La traducció catalana, en canvi, hi afegeix dos o tres centímetres: un metre cinquanta, diu. La versió italiana s'acosta a l'original i fa referència al suo metro e quarantasette, tot i que recordo haver trobat una edició alternativa que parlava d'un metre i cinquanta-vuit centímetres. Per la seva banda, els francesos la fan una mica més baixta i la imaginen amb son mètre quarante-six. M'ha semblat curiós que cada llengua inventi una Lolita una miqueta diferent.
*
Avui reflexionava sobre les traduccions.
No m'importaria ser traductora.
*
...
1 petits secrets:
Què curiós això de les traduccions...
Publica un comentari